lunes, 28 de mayo de 2012

Internet, el monstre sense cap


Diuen que utilitzar el terme tecnologia és senyal d’haver nascut abans que l’invent en concret i tenir-ne desconeixement, així doncs parlar de tecnologia digital és sinònim de no estar familiaritzat amb l’element i tenir ja una certa edat. Però, en el món en què ens ha tocat viure sembla que el que avui és nou, demà ha quedat obsolet, per tant seguirem parlant amb freqüència de tecnologia, perquè la realitat supera la nostra capacitat d’assimilació.

El cert és que la societat ha evolucionat a velocitat de vertigen, però això no és res de nou, com tampoc ho és dir que avui dia la velocitat sigui una variant aplicable a tots els àmbits en els quals ens desenvolupem. Tan aviat com formulem un desig volem gaudir-lo, fem un munt de coses al mateix temps i ens comuniquem amb una accessibilitat insospitada fa tan sols cinc anys.
L’aparició d’Internet a la nostra quotidianitat ha col·laborat a l’acceleració d’aquesta pressa, que ens mena des de ja fa lustres, i que ha fet que la humanitat hagi avançat en 25 anys el que no havia avançat en 25 segles.

Els humans som animals socials i, com a tals, necessitem comunicar-nos. La comunicació és la base de tot, fins i tot no comunicant, comuniquem. Però el suport d’aquest hàbit imprescindible per a la nostra vida ha canviat. El primer pas de gegant de la comunicació es va fer quan l’expressió oral va submergir-se en el mar del paper. Des de llavors, uns 30 segles aC, fins ara hem viscut etapes d’immobilisme pel que fa al suport. Del papir al paper, el punt d’inflexió el tenim al segle XV amb l’aparició de la impremta de Gutemberg i 5 segles després amb l’aparició de l’hipertext.
I aquí rau el canvi més revolucionari, no tan sols per la brusquedat que suposa la mudança cap a un suport que interacciona més amb el mitjà i amb l’autor, sinó també perquè tot ha passat tan de pressa que molts són els que s’han quedat pel camí. I és que amb les noves tecnologies, o hi entres o definitivament en quedes al marge i, avui, això és tan com fa uns anys ser analfabet.

La gran maquinària d’Internet va començar a caminar concebuda com  un compilaroti de dades a compartir, sense que en aquell primer moment se sospités que esdevindria molt més que això.
En un principi estava a l’abast d’uns pocs entesos i benestants, però això també ha canviat ja que, si bé és cert que no tothom té un ordinador i connexió a la banda ampla a casa seva, hi  ha centres, com els cibercafès o les biblioteques que ofereixen la connexió bé sigui de pagament o gratuïta. Altre aspecte que cal tenir present és que hem d’acostumar-nos a dissociar Internet dels ordinadors, perquè això també ha quedat obsolet des que es va produir l’adaptació de les terminals de telefonia mòbil a la Gran Xarxa.
Qui és que no té un telèfon mòbil? la darrera trobada de fabricants d'aparells i empreses de telefonia ens diu que en el 2012  hi haurà més telèfons mòbils que habitants som a la terra . A aquestes dades caldria afegir que la major part de terminals estan preparades per connectar-se a Internet de forma gratuïta (per mitjà de Wi-Fi) o amb una tarifa plana a Internet. No podem donar l'esquena a la realitat perquè l'evidència ens diu que  la connexió a la Xarxa a través de la telefonia mòbil es troba a peu de carrer perquè, entre d’altres avantatges com la mobilitat, resulta més econòmic i senzill de comprar que un ordinador. Així que per tot això, i d’altres causes que ara queden al marge, avui dia Internet és el major centre de comunicació asincrònica i sincrònica a l’abast de major part de la població dels països desenvolupats i els que estan en vies de desenvolupament.

2 comentarios:

  1. Hola Irene,
    molt interessants les teves reflexions sobre Internet que comparteixo plenament. Quan vaig veure la teva entrada, el títol em va cridar molt l'atenció i automàticament vaig sentir la necessitat de llegir el post, aquesta és una de les característiques dels blocs, captar l'atenció del possible lector amb un títol atractiu. Un dels temes que més m'ha preocupat d'aquesta assignatura és la fractura tecnològica que pot comportar l'ús d'Internet, i que de fet no és tan lluny de nosaltres, moltes persones de mitjana edat o més grans es veuen amb dificultats tècniques per utilitzar la Xarxa i les seves possibilitats, en gran mesura perquè l'aproximació al nou mitjà es realitza pràcticament sempre des de la perspectiva de l'autodidàctica. Manuel Castells ha alarmat sobre el gran perill que comportarà un món dividit entre els que tindran accés a Internet i els que no tindran, pel motiu que sigui, problemes econòmics, capacitat intel·lectual, manca d'interés, etc..
    Bé, com sempre un plaer llegir les teves entrades.
    PD. Ah, el dibuix reflecteix molt bé le tema...

    ResponderEliminar
  2. Hola,
    també comparteixo molt del que dius, tot i que potser som massa alarmistes. Penso que encara es pot viure sense internet, segur que et perds coses però de vegades sembla que qui no estigui connectat viurà a l'edat de pedra. Els meus pares tenen més de 70 anys i mai han entrat a internet ni tenen cap intenció de fer-ho. I tan feliços...

    és un llàstima perdre's les noves possibilitats però tampoc ha de ser obligatori.

    salut

    ResponderEliminar