Amb la intenció de
fer un recorregut a través de les relacions entre la teoria literària i la
narrativa digital, Domingo
Sánchez-Mesa exposa diferents criteris d’experts com Ryan o Aarseth, al
temps que aborda temes com la construcció d’un camp disciplinar en la
textualitat digital, la qüestió del concepte de
narrativa en el textos digitals i es qüestiona la noció universalista de
la narrativa. Tot il·lustrat amb exemples concrets.
Malgrat que ja fa
un temps que parlem de cibercultura i art en el ciberespai, cal tenir present
que tot just estem encara començant a caminar. Bo i això hem perdut l’entusiasme
del tractament inicial, el que comporta que encara no tinguem definits amb
claredat o rigor els conceptes utilitzats.
Suposa l’hipertext
una nova configuració de la narrativa?
L’hipertext pot
suposar una combinació de fragments que no necessàriament ha de tenir sentit
narratiu. Segons Gerard
Genette hi ha unes categories principals que ens han de servir per fer una
anàlisi narratològica: la temporalització, el ritme, l’ordre, etc.
Per la seva banda Gunnar Liestol
ens diu que els hipertextos aporten una tercera possibilitat a la que anomena
discurs discorregut o creació del discurs durant el recorregut. Aquesta serà una de les funcions del lector
de l’hipertext: formar part del procés narratiu. Per tant hi ha dues dimensions
narratives: la prevista per l’autor i la que dibuixa el lector.
Segons l’opinió
d’una altra teoritzadora, en aquest cas, Marie-Laure
Ryan, el lector pot inventar noves narracions no previstes per l’autor, al
temps que proposa traslladar a l’àmbit literari les propietats virtuals d’immersió
(capacitat d’absorció del lector en la lectura) i interactivitat. També ens diu
que la capacitat immersiva ha estat una de les característiques de l’art, entre
d’altres coses gràcies al descobriment de la perspectiva. Amb l’arribada del
potsmodernisme i el segle XX, aquest
fenomen va entrar en decadència.
Ryan atorga a
l’hipertext la facultat d’haver estat capaç de trencar allò que tradicionalment
anava unit. Així doncs mentre que la immersió està en decadència, la
interactivitat està en plena florescència fins al punt de generar nous
conceptes i noves figures mítiques com la de l’escrilector. Això és i serà així
fins que els hipertextos deixin de ser exploratoris i passin a ser realment
constructius en els quals hi participin un gran nombre de persones.
Pel que fa al
concepte “virtual” Ryan hi veu tres usos: virtual com il·lusió, com
potencialitat i com quelcom relacionat amb la tecnologia informàtica, tots tres
relacionats amb la “realitat virtual”.
Segueix Ryan dient
que per tal que un text sigui immersiu l’autor ha de saber crear tres elements
que formen el que denomina “gramàtica narrativa”: l’espai escènic, la història
o argument i uns personatges. Amb això s’obtenen tres immersions: espacial,
temporal i emocional que segons Ryan vincula la Realitat Virtual (RV) amb les
novel·les, les obres de teatre, els videojocs i en definitiva totes aquelles
ficcions en les quals s’incorporin personatges de ficció o espais creats.
En referència a la interactivitat ens la descriu partint de
dues classificacions: la figurativa i la literal. La primera és possiblement la
que sentim més familiar per ser la més tradicional, seria aquella que té un
argument, escenari i personatges segons marquen els cànons. En atenció a la
segona ens diu que és la que contenen els textos electrònics.
També ens
introdueix el concepte de narrativitat, la qual consta d’una estructura
semàntica, un marc cognitiu en el qual endrecem la informació i un seguit
d’elements bàsic ordenats segons la lògica i la temporalitat. Així, lo narratiu
es troba immers en el contingut semàntic i no en el discursiu. En base a
aquesta teoria afirma que la immersió es perd quan la novel·la deixa
d’utilitzar la gramàtica narrativa.
Per tal que es doni
la unió entre immersió i interactivitat és necessari que hi hagi un significat
narratiu en els programes a partir de la figura de l’usuari, condició que si bé
és dóna possible en la RV, no sempre ho és en el cas dels hipertextos ja que
l’usuari actua des de fora.
Ryan aventura el
futur de l’hipertext i el diposita en la capacitat que tingui per explicar
històries. Ara per ara són dues les formes d’explicar-les: la forma literària
que s’empara en la tradició, i la que segueix el model cognitiu propi de la
psicologia, els analistes, folkloristes, etc. això es reduiria a concepcions
relativistes i universalistes. En les primeres es donen alteracions en el
contingut depenent dels modus del relat,
mentre que en les segones la naturalesa de la narrativitat no s’altera malgrat
la introducció de noves tècniques i nous tipus d’històries.
Cal aclarir que per
narració s’entén tant el discurs com la història i que es perceben tres tipus
de narracions la seqüencial, la causal i la dramàtica.
En comparació amb
els textos de paper, l’hipertext resulta poc capacitat a l’hora de satisfer
l’expectativa narrativa que el lector espera obtenir. Sembla que aquesta
mancança és inversament proporcional a la capacita de l’hipertext per connectar
i enllaçar les parts d’una història, sense que això suposi una linealitat del
relat.
En definitiva,
l’hipertext vol introduir el lector en un multiplicitat de punts de vista de
tots els continguts en un text. Però justament aquest extrem és el que marca la
incompatibilitat amb la immersió i el que comporta el dèficit narratiu.
Amb això els
hipertextos queden relegats a un terreny més estètic i menys profund que el de
la narrativa tradicional. Possiblement l’espai ideal per a l’hipertext sigui el
dels relats curts, poesia, contes breus, blogs i en general d’altres modalitats
de textos electrònics que no siguin necessàriament narratius.
Finalment Ryan
advoca per una imbricació entre immersió i interactivitat, sempre que se sigui
conscient del mitjà i es trobi l’equilibri entre els mitjans freds (seria el
cas del discurs verbal) i el calent (les imatges). Amb això s’arribarà a una
lectura “hipermediàtica” interactiva que potenciarà la consciència del desig
d’immersió del lector, mantenint de forma temporal el seu cos virtual fora del
món textual.
Domingo Sánchez -Mesa “Las nuevas fronteras de la literatura: la narrativa electrónica”.2006
En V. Tortosa (ed.) Tecnologías de la creación en la era digital. II Jornadas de Literatura
Comparada. Universidad de Alicante.
No hay comentarios:
Publicar un comentario