Abreviem o abreugem?

8

 anys han calgut per canviar els hàbits de comunicació d’una part important de la població mundial. Es calcula que aproximadament 945 milions de persones, dels gairebé 7000 milions que habitem el planeta, som usuaris d’un revolucionari sistema de comunicació que va començar com un joc entre estudiants. En aquest curt espai de temps moltes coses han canviat i ho han fet a la mateixa velocitat de l’expansió de les xarxes socials.

De fet la comunicació ja va canviar substancialment amb els correus electrònics, altrament dits e-mail, i heus aquí el primer exemple d‘allò que us vull parlar. Per què li diem e-mail si li podem dir correu electrònic? doncs possiblement perquè és més breu i sobretot, perquè la llengua que domina Internet és l’anglesa. Molts pensareu no acabo de descobrir la sopa d’all, però gràcies a aquest domini moltes persones de la meva generació ens hem hagut de posar les piles a corre cuita per estar al dia amb l’anglès. Jo sempre dic que, per sort, és l’anglès perquè si hagués estat el xinès, que és la llengua més parlada del món, no sé si me n’hauria sortit!!!

Però tornem a les xarxes socials, a tall d’exemple Facebook, que és una de les més conegudes al nostre país, té aproximadament 500 milions d’usuaris arreu del món i està traduït a més de 70 idiomes. El llenguatge emprat a Facebook acostuma a ser planer, fugint de protocols. Això pot ser bo i dolent alhora ja que d’una banda ens permet fer un tu a tu amb els interlocutors (som més propers que en un cara a cara) però al mateix temps la laxitud i la relaxació fa que ens oblidem de la gramàtica i, sobretot de l’ortografia. Per tant, si no tenim unes bones bases de gramàtica i ortografia pot ser que acabem més embolicats que la cama d’un romà, ja que incorporem errors que abans no fèiem i desaprenem allò que teníem consolidat.

Malgrat tot, Facebook, és segurament una de les xarxes socials que menys distorsiona l’ús del llenguatge, tot i que té alguns damnificats entre els quals s’hi troben els accents. Tan sols cal fer una ullada a les darreres modificacions de la Real Academia Española de la Lengua per adonar-nos de la pèrdua de popularitat d’aquests preuats i odiats signes gràfics.

Ara bé, fa aproximadament 5 anys a Facebook li va sortir un germà petit i avantatjat: Twitter que, per dir-ho ras i curt, és una barreja entre Facebook i els missatges sms de telefonia mòbil. I aquí entrem de ple en la modificació del llenguatge. D’entrada els missatges a Twitter no s’escriuen, es piulen, per què? Doncs perquè l’ocellot blau que el representa ha de piular per força, lògic, no? Així tenim que una piulada és un missatge de no més de 140 caràcters, inclosos els espais,  que ens obliguen a ser breus i concisos o fins i tot, més que breus, abreviats. Però res més lluny de les velles abreviatures apreses gràcies a l’ús de diccionaris ara ja obsolets. Les d’avui dia, les abreviatures vull dir, són més onomatopeiques, s’ha acabat allò de ser políticament correctes i ara si volem escriure setmana posem 7mana, demà és dma, per és x, guapo és wpu, d’acord és oc, que és k, moment és mom i així anar-hi anant...I el cas és que el fenomen és extensiu a d’altres llengües entre les quals, per suposat l’anglès és la reina. Amb la idea de poder entrar a formar part del món de les noves comunicacions, s’han creat compilacions d’abreviatures  amb la finalitat de poder entendre i fer-se entenedor en el nou món intercomunicatiu i interconnectat. Però el fenomen ja no es limita a l’ús de la xarxa, jo mateixa si prenc apunts o deixo una nota a casa per quan arribi un dels meus fill escric xque en comptes de perquè o dma en comptes de demà. Acabarem doncs substituint unes grafies per altres? tan sols el temps ho dirà, d mom ns nem aqstuman :-P